Un repte de la (socio)lingüística aplicada: el model de llengua col·loquial per a la comunicación audiovisual

Josep Angel Mas i Castells

Spain

Universitat Politècnica de València

Submitted: 2010-06-30

|

Accepted:

|

Published: 2010-05-12

DOI: https://doi.org/10.4995/rlyla.2007.701
Funding Data

Downloads

Keywords:

Audiovisual communications, variationism, linguistic attitudes, language model

Supporting agencies:

This research was not funded

Abstract:

The variety of situations where language is used in audiovisual communications renders the separation between formal and informal register, which normally employ the language orientation materials, inadequate. This inadequacy is highly evident particularly in informal situations, which embrace a long continuum ranging, for example, from the interview of a celebrity to the speech design for an illiterate character in a fiction series script. The sociolinguistic contributions, which include variationism as the analysis of linguistic attitudes, are crucial when formulating proposals for a language model. It should be stressed that the importance of these materials is crucial in contexts where linguistic conflict is pre s e n t , as in the Catalan language community. This applies to a greater extent to the Valencian communicative space, which is the central focus of the present.
Show more Show less

References:

Bordons, G. i D. Font. (2000).“El guió dramàtic: un model de llengua escrita ioral als mitjans de comunicació”, en I. Creusi altres (2000) (eds.), Llengua i mitjans decomunicació, Lleida: Pagés.

Casanova, E. (1990). “Elements per a una proposta lèxica”, A. Ferrando (ed.), La llengua als mitjans de comunicació. València: Institut de Filologia Valenciana-Universitat de València: 101-148.

Casals, D. (2002). “El valencià en el model de llengua de les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió”, en E. Casanova, J. Martí, i A. Saragossà (eds.), Estudis del valencià d’ara, València: Denes.

Castellanos, J. A. (1993). Manual de pronunciació. Barcelona: Eumo.

Ferrando, A. (ed.) (1990). La llengua als mitjans de comunicació. València: Institut de Filologia Valenciana-Universitat de València.

González, J. (1999). El discurso televisivo: espectáculo de la posmodernidad. Madrid: Cátedra.

IEC (1999a). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I. Fonètica. Barcelona.

IEC (1999b). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II. Morfologia. Barcelona.

Lacreu, J. (1990). “Per un model lingüístic econòmic”, en Ferrando (ed.) La llengua als mitjans de comunicació. València: Institut de Filologia Valenciana-Universitat de València.

Lacreu, J. (2002). “Els models de llengua del valencià”, en E. Casanova, J. Martí i A. Saragossà (eds.) Estudis del valencià d’ara. València: Denes.

Marí, I. (1990).“Condicions prèvies per a la difusió d’un model lingüístic als mitjans de comunicació”,en Ferrando (ed.) La llengua als mitjans de comunicació. València: Institut de Filologia Valenciana-Universitat de València.

Marí, I. (1992). “Varietats i registres en la llengua dels mitjansde comunicació”, en Un horitzó per a la llengua. Barcelona: Empúries.

Mas, J.À. (2005). “La ideologització de les variants lingüístiques en la configuración dels models de llengua valencians”, en M. Labarta (ed.) Approaches to Critical Discourse Analysis. València: Universitat de València [publicació en CD].

Mas, J. À. (2006). “La llengua de l’audiència en televisió: implicacions ideològiques des del col·loquial al’estàndard”, en J. L. Blas, M. Casanova, M. Velando (eds.) Discurso y sociedad: contribuciones al estudio de la lengua en contexto social: 287-298.

Mollà, T. (1990). La llengua dels mitjans de comunicació. Alzira: Bromera.

Mollà, T.(1993). “El paper dels mitjans de comunicació en la conformació de l’estàndard”, en I Jornades de sociolingüística: la llengua estàndard. Alcoi: Ajuntament d’Alcoi.

Montoya, B. (2006). Normalització i estandardització. Alzira: Bromera-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Navarro, B. i X. Rull (2000). “Llengua, dialecte, endodiglòssia: la llengua que tots volem” dins I. Creus i altres (ed.) Llengua i mitjans de comunicació. Lleida: Pagès.

Paloma, D. (1999). “De la llengua catalana a les sèries de televisió”, Anàlisi23: 73-92.

Polanco, L. (1990). “Reflexions sobre el model lingüístic dels mitjans de comunicación valencians”, en A. Ferrando (ed.) La llengua als mitjans de comunicació. València: Institut de Filologia Valenciana-Universitat de València.

Salvador, V. (1990). “Els registres orals”, en A. Ferrando (ed.) La llengua als mitjans de comunicació. València: Institut de Filologia Valenciana-Universitat de València.

Segura, C. (2002). “Diversitat dialectal i estandardització en el valencià meridional: éxito fracàs dels models lingüístics a l’escola”, en E. Casanova, J. Martí i A. Saragossà (eds.) Estudis del valencià d’ara. València: Denes: 581-594.

Vallverdú, F. (2000). El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62.

Show more Show less