L’ensenyament de la llengua catalana a la població infantil i juvenil en el tardofranquisme: Faristol (1966)
Enviado: 12-09-2024
|Aceptado: 22-07-2025
|Publicado: 31-07-2025
Derechos de autor 2025 Lenguaje y Textos
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
Descargas
Palabras clave:
llengua catalana, ortografia, gramàtica, Faristol, infants, tardofranquisme
Agencias de apoyo:
Ministerio de Ciencia e Innovación - Agencia Estatal de Investigación (AEI)
Resumen:
Aquest article analitza, en el marc teòric de l’ecologia lingüística i l’estandardització de llengües minoritzades, l’obra Faristol, un mètode d’ensenyament de l’ortografia i la gramàtica del català adreçat a la població infantil i juvenil. Iniciat a la revista Cavall Fort (1965), va donar lloc a dos manuals progressivament reestructurats i augmentats: Faristol. Llenguatge i gramàtica per a nois i noies (1966) i Faristol. Llenguatge i gramàtica (1969). Dirigit pel promotor cultural Josep Tremoleda, va ser escrit per Lluís López del Castillo i il·lustrat per Pilarín Bayés. Va esdevenir el primer manual d’instrucció lingüística per a aquesta franja d’edat després d’acabada la guerra del 1936 al 1939. Publicat durant el tardofranquisme, quan el català estava apartat del sistema educatiu, Faristol va tenir molt d’èxit en un context de reintroducció progressiva de l’ensenyament del català. Respecte de l’època en què es va publicar, representava un mètode renovador en l’ensenyament de la llengua.
Citas:
BASTARDAS-BOADA, A. (1996). Ecologia de les llengües: medi, contacte i dinàmica sociolingüística. Proa.
BASTARDAS-BOADA, A. (2017). The ecology of language contact: Minority and majority languages. En A. Fill y H. Penz (Eds.), The Routledge Handbook of Ecolinguistics (pp. 26–39). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315687391-3
BENET, J. (1995). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
CASALS I MARTORELL, D. (2023). El contenido y el método de enseñanza del catalán en los libros de texto a finales del siglo XIX. A propósito de Lo primer llibre dels noys (1898), de Francesc Flos y Calcat. Cauriensia. Revista Anual de Ciencias Eclesiásticas, 17, 925–950. https://doi.org/10.17398/2340-4256.17.925
CASALS I MARTORELL, D. (2024). L’ensenyament del català per correspondència (1932–1939) de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 81, 213–231. https://doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4174
DIARIO DE BARCELONA (7 de maig de 1966). “Faristol” dechado de buen gusto y pedagogía adecuada en la enseñanza del lenguaje a los pequeños. Diario de Barcelona.
DÍAZ-PLAJA, A. (4 de desembre de 1966). La literatura para los niños, camino de una edad de oro. La Vanguardia Española.
ELIASSON, S. (2013). Language ecology in the work of Einar Haugen. En W. Vandenbussche, E.H. Jahr y P. Trudgill (Eds.), Language Ecology of the 21st Century: Linguistic Conflicts in their Social Environment (pp. 15–63). Novus Forlag.
FAULÍ, J. (2005). Els primers 40 anys d’Òmnium Cultural. Proa.
FERRANDO, A. y NICOLÁS, M. (2011). Història de la llengua catalana (Nova edició revisada i ampliada). UOC.
FERRER, J. (2008). Josep Tremoleda. Plantar cara a la por (1932–1999). Pòrtic.
FUSTER, J. (1967). Un punto para cada i. Éxito de Faristol. Destino, 1546, 99.
HAUGEN, E. (1972). The Ecology of Language. Stanford University Press.
HAUGEN, E. (1983). The Implementation of Corpus Planning: Theory and Practice. En J. Cobarrubias y J. Fishman (Eds.), Progress in Language Planning. International Perspectives (pp. 269–289). Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110820584.269
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1913). Normes ortogràfiques. IEC.
INSTITUT DE LA LLENGUA CATALANA (1917). Diccionari ortogràfic. ILC.
J.A.B. (23 d’abril de 1966). El “Faristol”, gramática catalana infantil. El Correo Catalán.
LÓPEZ ABELLÁN, M. (1980). Censura y creación literaria en España (1939–1976). Ediciones Península.
LÓPEZ DEL CASTILLO, L. (1965–1966). Faristol. Cavall Fort, 48–64.
LÓPEZ DEL CASTILLO, L. (1966). Faristol. Llenguatge i gramàtica per a nois i noies. Edigraf.
LÓPEZ DEL CASTILLO, L. (1969). Faristol. Llenguatge i gramàtica. Edigraf.
MOLLÀ, T. (2002). Manual de sociolingüística. Bromera.
MONÉS PUJOL-BUSQUETS, J. (1981). Els primers quinze anys de Rosa Sensat. Rosa Sensat i Edicions 62.
MONÉS PUJOL-BUSQUETS, J. (2011). La pedagogia catalana al segle XX. Els seus referents. IEC i Pagès Editors.
PASTOR HOMS, M.I. (2001). Orígenes y evolución del concepto de educación. Revista Española de Pedagogía, 20, 525–544.
RECASENS, M. (7 de maig de 1966). Novedades del mes de abril. Diario de Barcelona.
ROSA SENSAT (1975). Rosa Sensat. 10 anys d’activitat. Rosa Sensat.
SOLÀ, J. (1977). Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística. Edicions 62.
TRIADÚ, J. (2008). Memòries d’un segle d’or. Proa.
VALLVERDÚ, F. (1968). L’escriptor català i el problema de la llengua. Edicions 62.
