Esgrafiados barrocos en la Barcelona medieval

Cristina Thió i Lluch

doi:10.4995/loggia.2023.16184

Autores/as

Cristina Thió i Lluch Conservadora-restauradora de Patrimonio arquitectónico

DOI:

https://doi.org/10.4995/loggia.2023.16184

Palabras clave:

Esgrafiados, morteros, revestimientos artesanal, pinturas

Resumen

La Barcelona esgrafiada del siglo dieciocho es una ciudad artesanal que se convertirá en poco tiempo en una ciudad preindustrial. Es en este tiempo de unos 100 años cuando se crearán magníficas fachadas vestidas con hermosas decoraciones de iconología renacentista que acabarán generando un singular barroco catalán de influencias francesas e italianas. Hasta finales del XVIII coexisten en Barcelona diferentes decoraciones de esgrafiados, pintados o policromados al fresco o al seco, tanto encintados, como con puntas de diamante, plafones esgrafiados, escenografías arquitectónicas, escenas bucólicas, tapizados, todos generalmente realizados mediante el uso de plantillas (para sistematización del trabajo) y policromados, tanto al fresco como al seco, con pigmentos minerales.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Cristina Thió i Lluch, Conservadora-restauradora de Patrimonio arquitectónico

Directora de Chroma Restauració de Patrimoni Arquitectònic y responsable de la áera de restauración. Docente de Postgrado de la Escola Sert de Barcelona, de GRETA y del COAC de Tarragona.

Citas

Ainaud, J., Gudiol, J., & Verrié, F. (1947). La ciudad de Barcelona. Catálogo monumental. Madrid: Instituto Diego Velázquez. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Albertí, E. (2011). Dones de Barcelona. Històries i llegendes barcelonines des del segle IV fins al XIX. Barcelona: Albertí Editors.

Amades, J. (1987). Les rajoles dels oficis. Barcelona: Art Popular.

Arranz, M. (2001). La menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis de la construcció. Barcelona: Proa.

Baró Queralt, X. (2006). TESIS DOCTORAL: La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709). Tesis doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament d'Història Moderna.

Bellmunt Ribas, R., Paricio Casademunt, A., & Vila Martínez, N. (2000). Reconeixement, diagnosi i intervenció a les façanes. Barcelona: ITEC-Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.

Capilla, A., & Camallonga, F. (2014). Ciutat Vella: La Barceloneta, El Gòtic, El Raval, Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera. Col. Barcelona barri a barri. Barcelona: 9 Grup Editorial - Cossetània Edicions, Ajuntament de Barcelona.

Carandell, J. M. (1974). Guía secreta de Barcelona. Madrid: Al-Borak.

Doménech Carbó, M. T., & Yusá Marco, D. J. (2006). Aspectos físico-químicos de la pintura mural y su limpieza. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València.

Domingo Grabiel, A., & Adroer Puig, A. (1994). Diccionari visual de la construcció. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Politica Territorial i Obres Públiques.

Espinàs, J. M., & Català Roca, F. (1974). Vuit segles de carrers de Barcelona. Barcelona: Edicions Destino.

Espuga Bellafont, J., Berasategui Berasategui, D., & Gibert Armengol, V. (1999). Revoques y estucados. Teoría y Práctica. Barcelona: Edicions UPC. https://doi.org/10.5821/ebook-9788498802757

Espuga Bellafont, J., Berasategui Berasategui, D., & Gibert Armengol, V. (2000). Esgrafiats. Teoria i práctica. Barcelona: Edicions UPC.

Carbonell de Masy, M. (1993). Conservación y restauración de monumentos: piedra, cal, arcilla. Sant Adrià del Besòs: Vanguard Gràf..

Chilvers, I., Osborne, H., Dennis, F., & Triadó, J.-R. (1996). Diccionari d'art Oxford des del segle V a.C. fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62.

Cirici, A. (1971). Barcelona pam a pam. Barcelona: Teide.

Creixell Cabeza, R. M. (2013). Noblesa obliga. L'art de la casa a Barcelona (1730-1760). Collection histoire de l'art 4. Perpignan: Preses Universitaires de Perpignan. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.7854

Curet, F., & Anglada, L. (1981). Visions barcelonines I: La vida a la llar. Barcelona: Altafulla.

Dalmases, P. (2017). Barcelona pas a pas. La Rambla i el Raval nord. Barcelona: Editorial Base.

De la Plaza Escudero, L., Morales Gómez, A., Bermejo Lopez, M. L., & Martínez Murillo, J. M. (2008). Diccionario visual de términos arquitectónicos. Madrid: Cátedra.

Fabre, J., & Huertas Claveria, J. M. (1977). Tots els barris de Barcelona: V. L'Eixample i la Barcelona Vella. Barcelona: Edicions 62.

Fabre, J., & Huertas, J. M. (1982). Carrers de Barcelona. Com han evolucionat els seus noms. Barcelona: Edhasa.

Fuentes Fernández, S. (2015). Análisis informatizado de armonía barroca. Trabajo de Fin de Grado en Ingeniería Informática. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.

González Moreno-Navarro, A. (1999). La restauració objectiva. Mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Granados, J. O., Granadas, M., Hernandez Garrido, J. L., Lorés Otzet, I., Muñoz Corbalan, J. M., Solé Lladós, D., et al. (1987). Catàleg del patrimoni arquitectònic historico-artístic de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Greenaway, K. (1983). El lenguaje de las flores. Sant Vicenç dels Horts: Círculo de Lectores.

Huertas, J. M., & Huertas, G. (2004). La Barcelona desapareguda. Barcelona: Angle Editorial.

Iglesias Acero, F. (2006). Restauració de façanes històriques. Barcelona: Escola Sert, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Martín Sisí, M., García Conesa, O., & Azconegui Morán, F. (1998). Guía práctica de la cal y el estuco. León: Editorial de los Oficios.

Meyer, F. S. (2004). Manual de ornamentación, ordenado sistemáticamente para uso de dibujantes, arquitectos, Escuelas de Artes y Oficios y para los amantes del arte. Barcelona: Gustavo Gili.

Montenegro, J., & Pardos, C. (1988). Vocabulario ilustrado de terminos artísticos. Zaragoza: Editorial Libreria Central.

Montoya, J. (2015). La Barcelona francesa. Barcelona: Cossetània Edicions i Ajuntament de Barcelona.

Mora, P., Mora, L., & Philippot, P. (1999). La conservazione delle pitture murali. Bologna: Editrice Compositori.

Pedrola, A. (1982). Materials, procediments i tècniques pictòriques. Barcelona: Universitat de Barcelona Publicacions.

Permanyer, L., & Bancells, C. (2009). Barcelona il·lustrada. La ciudad del segle XVIII. Barcelona: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de vida (IMPUiQV), Ajuntament de Barcelona.

Pladevall i Font, A., & Pagès i Paretas, M. (1987). Això és Catalunya: Guia del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Plaza & Janés Editores.

Prada, J. L., & Poscostales, L. (2011). Dossier del curs teòric i pràctic sobre morters i estucats tradicionals de calç. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya.

Quiñones, A. M. (1995). El simbolismo vegetal en el arte medieval. Madrid: Encuentro Editores.

Risques i Corbella, M. (dir.). (2007). Història de l'Ajuntament de Barcelona. Vol. 1: Dels orígens al 1808. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona.

Sebastián Pardo, E. M., & Villegas Sánchez, R. (2003). Metodología de diagnóstico y evaluación de tratamientos para la conservación de los edificios históricos. Granada: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura - Comares Editorial.

Sobrequés Callicó, J. (1993). Història de Barcelona. Vol. 5: El desplegament de la ciutat manufacturera 1714-1833. Barcelona: Enciclopedia Catalana, Ajuntament de Barcelona.

Solà-Morales, M. (2009). Deu lliçons sobre Barcelona. Els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: COAC - Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

Theile Bruhms, J. M. (1996). El libro de la restauración. Madrid: Alianza Editorial

Torraca, G. (1986). Materiaux de construction poreux, science des matériaux pour la conservation architecturale. Roma: ICCROM.

Valluguera, A. (2016). El mercat artístic a Barcelona (1770-1808). Producció, consum i comerç d'art. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art.

Venteo, D. (2015). Barcelona desconeguda. Barcelona: Efadós i Ajuntament de Barcelona.

Vila Rodríguez, R. (1988). Restauración de fachadas. El proyecto y sus técnicas. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.