https://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/issue/feedANUARI d’Arquitectura i Societat2024-11-29T14:22:30+01:00Ivan Cabrera i Faustoivcabfau@mes.upv.esOpen Journal Systems<p style="text-align: justify;"><strong>ANUARI d’Arquitectura i Societat</strong> és una revista de recerca d’àmbit internacional, on tenen cabuda els estudis i reflexions sobre cóm interaccionen la producció arquitectònica i la societat per la qual es du a terme. Fundada en 2021, és una iniciativa de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, de l’Agrupació Borrianenca de Cultura i de la Càtedra Living Architecture, de la qual Living Ceramics és l’empresa finançadora.</p> <p style="text-align: justify;"><strong>ANUARI d’Arquitectura i Societat</strong> versa sobre la influència dels valors, interessos i mitjans d’una determinada societat i el seu temps en l’arquitectura que atén les seues necessitats, així com sobre la influència que aquesta arquitectura pot tenir, al seu torn, en aquests trets definitoris d’una societat en un moment històric donat.</p> <p class="Standard"> </p>https://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22945Prefaci. Revistes, comunitat i el compromís amb el progrés2024-11-29T14:09:03+01:00Philip Plowrightpplowrigh@ltu.edu2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Philip Plowrighthttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22938Editorial. Futur imperfecte2024-11-29T10:21:44+01:00Ivan Cabrera i Faustoivcabfau@mes.upv.esErnesto Fenollosa Fornerefenollo@mes.upv.esJordi Franquesa Sánchezjordi.franquesa@upc.eduMaria Piqueras Blascomapibla1@doctor.upv.es2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Ivan Cabrera i Faustohttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22222Cinc consideracions sobre la ciutat imperfecta. El cas de València2024-11-28T09:08:05+01:00Joaquim Iborra Posadasjoaibpo@mes.upv.es<p>El present manuscrit versa sobre el «futur imperfecte» com a reacció contra el moviment modern, que va creure en les utopies. La crítica del moviment modern arquitectònic i urbanístic va ser, a partir d’un determinat moment, necessària i justa, però no ha aconseguit articular-se d’una manera coherent. Ha posat en circulació conceptes amb un fonament precari, alhora que tergiversa alguns dels tradicionals, presentant-ne una imatge devaluada. Entre els primers, hi ha la idea del «verd urbà» i de la «naturalització» o «renaturalització» de la ciutat. Entre els segons, la idea que es té d’alguns espais urbans tradicionals com la «plaça». Uns i altres entren en contradicció amb la noció de ciutat en general i amb l’evolució de la ciutat moderna en particular. La pràctica del «disseny», entès com a imposició d’un repertori de recursos escenogràfics —en definitiva, heretats del moviment modern—, sembla ser el refugi d’aquestes incomprensions i contradiccions. Totes aquestes idees s’il·lustren amb exemples que prenen fonamentalment la ciutat de València com a cas d’estudi.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Joaquim Iborra Posadas; Ivan Cabrera i Faustohttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22120La fertilitat de les ruïnes urbanes: ciutats industrials obsoletes com a recipients d’ecosistemes per activar l’economia circular2024-11-28T09:09:31+01:00Ahmed K. Aliahali@tamu.edu<p>Aquest treball pretén trobar la poesia recreant, si no la bellesa, la dimensió estètica en el mateix residu, per trobar la perfecció en la mateixa imperfecció. La hipòtesi subjacent parteix de preguntes com ara quina relació hi ha entre la indústria de l'automoció i la indústria de la construcció? Què passa si hi ha un mecanisme de transferència de coneixement entre tots dos? Què passa si el saber fer dels fabricants d'automòbils s'aplica a la indústria de la construcció? Més enllà de la reutilització adaptativa d'edificis existents i estructures abandonades, la imatge de la ciutat de Detroit com a model de ciutat americana industrialitzada podria ser remodelada pel coneixement de la seva memòria. Aquest article ofereix un enfocament especulatiu per revitalitzar un dels exemples més famosos de ciutat industrial nord-americana. L'enfocament intenta ressaltar la importància d'activar la pol·linització multiindustrial coneguda com a simbiosi industrial (IS) específicament entre la indústria de l'automòbil i la indústria de la construcció utilitzant la ciutat de Detroit com a cas d'estudi. [...] S’han explorat i testejat idees per provar la vitalitat d'aquest enfocament en estudis de màster en arquitectura, on els estudiants van tenir el repte de transformar els subproductes de la indústria de l'automoció, els fluxos de residus i de productes de construcció per a sistemes de façana.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Ahmed K Alihttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22145Paisatges urbans imperfectes. Dissenyar una regeneració urbana adaptada al clima basada en la natura2024-11-22T09:22:56+01:00Alessandro Raffaraffalessandro@gmail.com<p>La imperfecció, la incertesa i l'adaptació són conceptes intrínsecament entrellaçats que reflecteixen la natura complexa de l'existència humana a l'Antropocè. Aquesta contribució aprofundeix en el nexe de la imperfecció, la incertesa i l'adaptació a través de la lent de la regeneració urbana verda, centrant-se en la transformació d'espais d'infraestructura monofuncionals en paisatges de carrer basats en la naturalesa adaptativa al clima. Les ciutats, que s'esforcen per adaptar-se als patrons climàtics canviants i incerts, ja estan adoptant la imperfecció en el disseny regeneratiu dels paisatges de carrer, convertint-los en paisatges híbrids, polivalents, inclusius i basats en la natura. Com a part d'una investigació en curs finançada per la UE, aquesta contribució explora com l'acceptació de la imperfecció pot informar el marc conceptual i operatiu per a un disseny regeneratiu de paisatges de carrer innovador basat en l'adaptació al clima i la natura.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Alessandro Raffahttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22108Viure a la nova normalitat. Visió espacial sota la post pandèmia2024-11-22T09:23:31+01:00Huihong Zhaihuihongzh819@gmail.comJiayi Fanjiayi.fan@mail.polimi.it<p>L'arribada de la pandèmia va canviar la vida pacífica dels éssers humans, amb moltes coses que es donaven per fetes van esdevenir difícils de fer o prohibides. Va redefinir la relació entre seguretat i perill, privat i públic, i va canviar la vida quotidiana i els hàbits de les persones. Però si bé la pandèmia va comportar aspectes negatius com la malaltia, el pànic, el dolor i l'aïllament, també va provocar més comunicació i comprensió entre les persones, empenyent la gent a utilitzar una varietat d'enfocaments per integrar-se en aquest nou entorn públic amb protecció per a cada individu i trobar maneres adequades de conviure per explorar els límits i les transformacions de l'espai. Sota les regles i polítiques de segregació, a poc a poc va sorgint un nou consens en la societat. La distància s'està convertint en una etiqueta no bidimensional, sinó en una transformació bidireccional entre la separació psicològica i l'aïllament físic que són oposats però que flueixen entre si. Com definir l'espai privat i públic en el nou model de vida, fer realitat la comunicació i l'equilibri és el tema principal d'aquest projecte.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Huihong Zhai, Jiayi Fanhttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22160Geocrítica i maternitat: arquitectura distòpica en Mater (2022) i The Pod Generation (2023)2024-11-22T09:22:34+01:00Diana Nastasescunastases@uji.es<p>A partir de Mater (2022) i The Pod Generation (2023), el present article explora els espais arquitectònics de la maternitat en futurs distòpics. Utilitzant la metodologia geocrítica de Bertrand Westphal, s’analitzen les tensions entre la modernització tecnològica i la connexió amb la natura. En ambdues obres la maternitat és externalitzada, desvinculada del cos de les dones, en altres paraules, desmaterialitzada. Aquestes narracions de ciència-ficció condemnen les dinàmiques socials i arquitectòniques que prioritzen l’eficiència i el control per sobre de la humanitat i la sostenibilitat, i conviden a la reconsideració de la relació amb l’espai, la tecnologia i la natura.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Diana Nastasescuhttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22190Polítiques d'habitatge i guetificació en el patrimoni públic de la Comunitat Valenciana2024-11-22T09:22:12+01:00María Oliver Sanzmaolsan@upv.edu.esAlicia Llorca Ponceallopon@omp.upv.esGregorio Rius Sorollagreriuso@upv.es<p>El compromís mundial amb els ODS ha fet de l’habitatge social una qüestió clau en la recerca de polítiques d’habitatge que aborden les necessitats de les llars més vulnerables. Tot i això, l'habitatge social a Espanya pateix una forta estigmatització arrelada en les polítiques de l'època franquista i inicis de la democràcia que és urgent revertir. A la segona meitat del segle XX es van construir desenes de milers d'habitatges amb fons públics per allotjar famílies treballadores que vivien en assentaments barraquistes. La utilització de pràctiques institucionals segregadores va provocar la marginació de les famílies “no assalariades” en enclavaments allunyats dels nuclis urbans. Aquest treball constata com, a la Comunitat Valenciana, molts d'aquests grups d'habitatge social, que van ser transferits per l'Estat el 1984, han patit processos de guetificació importants que han resultat decisius en l'estigmatització de l'habitatge social a la Comunitat Valenciana. Aquest treball aborda l'estudi dels factors que han provocat aquesta guetificació amb el propòsit d'avançar en el coneixement de com instrumentar/dissenyar accions en matèria d'habitatge social que permeten obtenir habitatges assequibles per a col·lectius vulnerables evitant-ne la guetificació, contribuint així a assolir els ODS.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 María Oliver Sanz, Alicia Llorca Ponce, Gregorio Rius Sorollahttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/21151Cartografia dels entorns carioques: mapeig de Rio de Janeiro segons la geolocalització del consum2024-11-22T09:24:19+01:00Luiz Carlos Teixeira Coelholuiz.coelho@eng.uerj.br<p>Aquest article investiga la relació geoespacial de les activitats de consum a la ciutat de Rio de Janeiro, relacionant-les amb perfils anomenats "ambients urbans". Mitjançant l'anàlisi geoestadístic de com es distribueixen els diferents tipus de consum en el teixit urbà de la ciutat, es va postular l'existència de set territoris amb tallades espacials característiques, que agreguen grups socials no només amb indicadors socioeconòmics similars, sinó també amb interessos semblants - i que consumeixen de manera similar. Aquesta lectura de la ciutat permet obtenir un retrat diferent de com els cariocas s'organitzen en l'espai, més enllà de les divisions convencionals de la planificació urbana.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Luiz Carlos Teixeira Coelhohttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22205El retorn del carbó. Experiències de recuperació a les conques mineres asturianes i turolenques2024-11-22T09:24:35+01:00Andri Tsioutiandri.tsiouti@upc.edu<p>El treball parteix per una investigació més àmplia, en el context d'una tesi doctoral, que estudia els processos de recuperació d'àrees mineres a Espanya. Ens centrem en les explotacions de carbó, el tancament del qual en els últims anys és seguit per iniciatives de recuperació en diferents conques mineres, ben interessants i heterogènies. Les intervencions de caràcter ambiental, orientades a pal·liar els impactes de l'activitat sobre els terrenys afectats, es compaginen amb iniciatives de posada en valor del patrimoni miner, aprofitant diferents ajudes europees o estatals que se cedeixen per a impulsar noves activitats econòmiques en aquestes zones. Analitzem alguns dels projectes més significatius realitzats a Astúries i Aragó, amb la finalitat de revelar els factors que els han afavorits, els actors implicats i les dificultats que suposa la recuperació de territoris afectats per l'explotació del carbó; examinar com s'atén el patrimoni miner i, finalment, descobrir com la mitigació dels impactes mediambientals es pot compatibilitzar amb la valorització dels recursos culturals. Partim de la hipòtesi que, en territoris contaminats i degradats per l'activitat minera, el mateix impacte pot esdevindre un recurs actiu, quan atén les necessitats locals.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Andri Tsioutihttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22078L’arquitectura del futur: neurociència i disseny per a espais humans2024-11-22T09:23:46+01:00Gaia Leandrigaia.leandri89@gmail.com<p>Aquesta contribució pretén explorar la relació entre l'entorn construït, la societat i la neurociència a través d'algunes reflexions i experiències de recerca en curs a Itàlia. El sector del disseny arquitectònic s'enfronta a una crisi de llarga durada arrelada als ràpids canvis de la societat, en una modernitat que ja insinua el futur però que de vegades sembla incontrolable. El fenomen del turisme de masses, la reutilització inadequada d'edificis antics i les tecnologies sofisticades però poc fàcils d'utilitzar mostren als arquitectes actuals els límits d'un disseny que només ha aconseguit abordar parcialment el concepte de "disseny futur". La nova disciplina emergent de la neuroarquitectura, que combina el món del disseny amb la neurociència i l'estudi del comportament humà, pot abordar algunes preguntes sobre la nostra percepció dels edificis i les ciutats, proporcionant mesures objectives per inspirar el futur disseny arquitectònic basades en l'evidència. La neurociència pot proporcionar eines de control que seran valuoses més enllà del temps present perquè se centren en la psique i el benestar dels éssers humans.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Gaia Leandrihttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22061Desarrelament, arquitectura i societat. L’església de Pueblica de Campeán (Zamora)2024-11-22T09:24:00+01:00Rafael Ángel García-Lozanorafael.garcia@frayluis.com<p>A causa de la construcció de l’embassament de Ricobayo (Zamora) a finals del primer terç del segle XX, la majoria dels pobladors de la confluència dels rius Tera i Esla es van veure abocats a abandonar les seues localitats negades per les aigües. Aquella infraestructura energètica va portar el progrés fruit de la producció hidroelèctrica, però també el desarrelament més absolut. Per acollir els veïns sense acomodament únicament es va construir, en una comarca<br />limítrofa, una localitat de nova planta: Pueblica de Campeán. El nou poble, determinat per les mancances materials de la postguerra civil, es va anar aixecant des de la més estricta modèstia entre finals dels anys 30 i començaments dels 40. Tot i això, la seva església va haver d’esperar una dècada més, quedant finançat el seu projecte arquitectònic pel Ministeri de Justícia. Tot i les limitacions econòmiques i una població amb identitat transterrada, l’autoria del temple a càrrec de l’excel·lent arquitecte Luis Cubillo d’Arteaga va garantir resultats arquitectònics molt interessants. Plantegem l’anàlisi d’aquest edifici, conseqüència del desarrelament i el reflex de la societat que el va gestar. Un temple doblement caracteritzat pel prestigi del seu projectista, i les determinacions d’una economia malmesa i la identitat en formació dels seus destinataris.</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Rafael Ángel García-Lozanohttps://polipapers.upv.es/index.php/ANUARI/article/view/22118José Luis Romany, in memoriam. L’actualitat d’una pregunta irredempta2024-11-22T09:23:14+01:00Alberto Rubio Garridoarubio@five.esBegoña Serrano Lanzarotebserrano@five.es<p>Durant cinc anys de la dècada dels 70, José Luis Romany va fotografiar, dibuixar i mesurar desenes d'habitatges vernacles de l'entorn de Dénia. L'objectiu principal era identificar sistemes constructius i tipus arquitectònics propis de la casa popular a aquesta zona. Els seus dibuixos i anotacions van ser preses a llapis a mà alçada durant les visites en petits quaderns escolars de dibuix. Va repassar algun d'aquests dibuixos a tinta durant les llargues absències a Madrid. Tenia al cap realitzar un estudi en profunditat, però aquest projecte va quedar truncat. Tot això va ser objecte de sengles exposicions, el 2007 i 2016.<br>La seva mort recent ens commina a recuperar no només la seva feina. Ens obliga a repensar el nostre lloc respecte d'aquell patrimoni a què tanta atenció va dedicar i del que queda tan poc. Més enllà del valor del seu testimoniatge, avui s'imposa la pregunta per la relació del nostre present amb un passat no tan llunyà amb què amb prou feines compartim res. Què fer amb aquella límpida arquitectura vernacla que avui, davant de la dignitat d'una ruïna o la humiliació de veure's transformada en vulgar chalet, reclama ser partícip del present?</p>2024-11-29T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2024 Alberto Rubio Garrido, Begoña Serrano Lanzarote