Autoconstrucció a Guinea Equatorial: revisió de la producció acadèmica
Tramesa: 15-10-2025
|Acceptat: 23-11-2025
|Publicades: 28-11-2025
Drets d'autor (c) 2025 Alberto Rubio Garrido, Carla Sentieri Omarrementería, Luis de Mazarredo Aznar
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Descàrregues
Paraules clau:
autoconstrucció, Guinea Equatorial, arquitectura vernacla, fang, revisió sistemàtica
Agències de suport:
Centre de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València
Resum:
La present investigació realitza una revisió sistemàtica de la producció acadèmica internacional sobre autoconstrucció d’habitatges en contextos africans, amb atenció especial al cas de Guinea Equatorial i, en particular, a les pràctiques constructives del poble Fang. La recerca es va efectuar l’abril de 2025 a Web of Science, Scopus i Google Scholar; després d’eliminar duplicats (236 resultats inicials), es va aplicar un cribratge per parells (títol, paraules clau i, en cas de dubte, resum) que va reduir la mostra a vuit articles. Es van extraure variables sobre any de publicació, procedència institucional i temàtica. Els resultats mostren un corpus bibliogràfi c limitat i dispers, amb concentració en països de parla hispana i predomini d’enfocaments sociològics i antropològics; es constata la falta d’estudis recents amb mètriques comparables. La discussió incorpora fonts de segon ordre (monografi es, catàlegs i estudis històrics) per a contextualitzar i ampliar el marc teòric. El treball s’inspira en la lògica de revisió paraigua adaptada ací a una revisió sistemàtica d’abast per a arquitectura i construcció vernacla (criteris d’inclusió, mètodes de recerca i recollida/anàlisi de dades), i proposa una agenda d’investigació per a consolidar aquest camp.
Referències:
Bituga Nchama, Pedro. “La conflictividad de la ideología feminista en la cultura fang: una aproximación al estudio del patriarcado en Guinea Ecuatorial.” Cátedra 3, no. 1 (2020): 15–27. https://doi.org/10.29166/10.29166/catedra.v3i1.1923
Cárdenas Yeras, María Teresa. “La arquitectura vernácula como importante manifestación de la cultura.” Arquitecturas del Sur 33, no. 47 (2015): 62–73.
Ebanda, François B., André E. Mewoli, Aubin E. Njom, Jules M. T. Nkeng, Gislain S. T. Tsobnang, i Joseph K. Mbadcam. “Towards Sustainable Construction in Cameroon: Impact of Tropical Plant Fibers on the Performance of Compressed Earth Bricks.” Innovative Infrastructure Solutions 9, no. 1 (2024): 476. https://doi.org/10.1007/s41062-024-01797-8.
Fernandez, James W. Fang Architectonics. Filadèlfia: Institute for the Study of Human Issues, 1977.
Fernández Moreno, Nuria. “El espacio doméstico y el espacio ritual en los poblados de la Isla de Bioko. Guinea Ecuatorial.” Ciudad y Territorio Estudios Territoriales, no. 98 (1993): 667–679.
Fernández Moreno, Nuria. “Social, Demographic and Cultural Aspects of Equatorial Guinea.” Research and Reviews in Parasitology 56, no. 2–3 (1996): 85–89.
Gil, Juan Pablo. “Un marco teórico y metodológico para la arquitectura vernácula.” Ciudades: Revista del Instituto Universitario de Urbanística de la Universidad de Valladolid, no. 21 (2018): 1–28. https://doi.org/10.24197/ciudades.21.2018.01-28
Giordano, Mariana L., i María Soledad Asangono Edu Nchama. “Las mujeres Fang de Guinea Ecuatorial entre modernización y tradición.” Res Publica. Revista de Historia de las Ideas Políticas 27, no. 3 (2024): 355–65. https://doi.org/10.5209/rpub.97745
González, José Tomás. “La arquitectura sin arquitectos, algunas reflexiones sobre arquitectura vernácula.” AUS [Arquitectura/Urbanismo/Sustentabilidad], no. 8 (2010): 12–15.
Guerra, Juan Carlos. “Ciencia forestal, práctica técnica, política de la madera y contexto colonial en Guinea Ecuatorial (1929-1968).” Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XXIII (2019). https://doi.org/10.1344/sn2019.23.21950
Kahn, Louis. Habitats: Constructions traditionnelles et marginales. Translated by Altena et Parallèles. París: Éditions du Seuil, 1973.
Obama Avine, María Jesús. “Evolución de la construcción en Guinea Ecuatorial: de soluciones primitivas a construcciones modernas.” Treball Final de Grau, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 2018. http://hdl.handle.net/2117/122432
Oliver, Paul, ed. Shelter in Africa. New York: Praeger, 1971.
Oliver, Paul. Dwellings: The Vernacular House Worldwide. Londres: Phaidon, 2003.
Panyella, Augusto. Esquema de etnología de los fang ntumu de la Guinea española. Madrid: Instituto de Estudios Africanos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1959.
Prussin, Labelle. African Nomadic Architecture: Space, Place, and Gender. Washington, D.C.: Smithsonian Institution Press, 1995.
Riechmann, Jorge. Autoconstrucción: La transformación cultural que necesitamos. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2018.
Rosaleny Gamón, Marcel·lí. “The Valencian Barrack. History and Recovery of Resilient Architecture.” ANUARI d’Arquitectura I Societat, no. 1 (Novembre 2021): 124–144. https://doi.org/10.4995/anuari.2021.16239.
Turner, John F. C. Autoconstrucción. Por una autonomía del habitar. Logroño: Pepitas de calabaza, 2018.
Wiesenfeld, Esther. La autoconstrucción: Un estudio psicosocial del significado de la vivienda. Caracas: Fondo Editorial Humanidades, 2001.
