Del parc infantil al paisatge cultural. Una visió humanista de l'entorn
Tramesa: 27-07-2025
|Acceptat: 05-11-2025
|Publicades: 28-11-2025
Drets d'autor (c) 2025 Elisa Bailiet Fernández
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Descàrregues
Paraules clau:
Paisatge cultural, parc infantil, rehabilitació urbana, desenvolupament infantil, ciutadania espacial, educació patrimonial
Agències de suport:
Resum:
Conceptes com “jardí històric” i “paisatge cultural” han evolucionat paral·lelament des d’una visió purament estètica i monumental fins a una comprensió holística que reconeix les interaccions simbòliques, emocionals i materials entre els éssers humans i el seu entorn. Però, entre les dues concepcions patrimonials, els parcs infantils emergixen com a infraestructures estratègiques en els processos de rehabilitació urbana, funcionant no sols com a espais recreatius sinó també com a ferramentes educatives que fomenten la presa de consciència primerenca del paisatge —des de l’entorn o l’ambient— conjugant els components de la perspectiva, la materialitat, el buit i la seqüència espacial, com un bé compartit i cultural. Este article proposa una reinterpretació humanista i multisensorial del parc infantil, on el disseny urbà, les teories del desenvolupament i del patrimoni confluen per a enfatitzar el seu potencial transformador en la configuració d’una consciència ciutadana espacial, en què la memòria col·lectiva resulta reforçada.
Referències:
Álvarez Santana, J. (2017). Aldo van Eyck: parques de juego en Amsterdam, 1947>78. Thesis (PhD), E.T.S. Arquitectura (UPM). https://doi.org/10.20868/UPM.thesis.48484
Assunto, R. (1991). Il paesaggio e l’estetica. Natura, arte, bellezza. Napoli: Guida Editori.
Barclay, D. (1952). “Parques infantiles que son algo más”, New York Times, 20 de abril de 1952, SM52.
Beatley, T. (2011). Biophilic Cities: Integrating Nature into Urban Design and Planning. Island Press. https://doi.org/10.5822/978-1-59726-986-5
Berque, A. (1993). “Beyond the modern landscape”. En: AA Files, Summer 1993, No. 25 (Summer 1993), pp. 33-37. Architectural Association School of Architecture. URL: https://www.jstor.org/stable/29543834
Choay, F. (1992). Alegoría del patrimonio. Gustavo Gili.
Clément, G. (1997). Le jardin en mouvement: De la vallée au jardin planétaire. Paris: Sens & Tonka.
Corner, J. (1999). Recovering Landscape: Essays in Contemporary Landscape Architecture. Princeton Architectural Press.
Couch, C., Sykes, O., & Börstinghaus, W. (2011). Thirty years of urban regeneration in Britain, Germany and France: The importance of context and path dependency. Progress in Planning, 75(1), 1–52. https://doi.org/10.1016/j.progress.2010.12.001
Dan Lockton et al. “Design with Intent: Persuasive Technology in a Wider Context,” Persuasive Technology, (2008): 274-278. https://doi.org/10.1007/978-3-540-68504-3_30
Fraile-Narváez, M. (2024). Ecos digitales en la arquitectura contemporánea: un estudio fenomenológico de cuatro proyectos experimentales disruptivos. Revista Científica De Arquitectura Y Urbanismo, 45(1), 66–78.
Forman, R. T. T. (1995). Land Mosaics: The Ecology of Landscapes and Regions. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781107050327
Francis, Mark & LORENZO, RAY. (2002). Seven Realms of Children’s Participation. Journal of Environmental Psychology. 22. 157-169. https://doi.org/10.1006/jevp.2001.0248
García González, M.C., y Guerrero López, S. (2019). Sobre el espacio de juego infantil en la ciudad moderna: Lady Allen of Hurtwood versus Jakoba Mulder = About the children’s play space in the modern city: Lady Allen of Hurtwood versus Jakoba Mulder. “Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales”, v. LI (n. 200); pp. 311-326. ISSN 1133-4762.
Gehl, J. (2010). Cities for People. Island Press.
González, A. M. (2024). Interpretación del espacio público como hecho urbano. Revista Ciudades, Estados y Política, 11(2), 135-149. 10.15446/rcep. v11n2.115425
Hart, R. (1979). Children’s Experience of Place. Irvington Publishers.
Hester, R. T. (2006). Design for Ecological Democracy. MIT Press.
Hunt, J. D. (1992). Gardening and the Picturesque: Studies in the History of Landscape Architecture. MIT Press.
Larrivee, SD (2011). “Playscapes: Isamu Noguchi’s Designs for Play”. En: Public Art Dialogue , 1 (1), 53–80. https://doi.org/10.1080/21502552.2011.536711
Leandri, Gaia. 2024. «La Arquitectura Del Futuro: Neurociencia Y diseño Para Espacios Humanos». ANUARI d’Arquitectura I Societat, n.º 4 (noviembre):248-68. https://doi.org/10.4995/anuari.2024.22078.
Lynch, K. (1960). The Image of the City. MIT Press.
Malaguzzi, L. (2011). La educación infantil en Reggio Emilia. Editorial Octaedro
Martín López, L. (2016). El crecimiento programado en tres escalas: el caso de las viviendas NWwKT. Bitácora Arquitectura, (32), 4–13. https://doi.org/10.22201/fa.14058901p.2016.32.56188
Milani, R. (2008). “Estética y crítica del paisaje”. En: El paisaje en la cultura contemporánea / coord. por Joan Nogué i Font, 2008, ISBN 978-84-9742-846-0, págs. 45-66.
Pallasmaa, J. (2006). Los ojos de la piel. La arquitectura y los sentidos. Barcelona, Gustavo Gili. (Original: Pallasmaa, J. (2005). The Eyes of the Skin: Architecture and the Senses. Wiley-Academy, Chinchester.)
Rossi, A. (1982). L’architettura della città. Padova: Marsilio.
Rössler, M. (2006). World Heritage cultural landscapes: A UNESCO flagship programme 1992–2006. Landscape Research, 31(4), 333–353. https://doi.org/10.1080/01426390601004210
Spirn, A. W. (1998). The Language of Landscape. Yale University Press.
UNESCO. (2008). Operational Guidelines for the Implementation of the World Heritage Convention. World Heritage Centre.
Waldheim, C. (2006). The Landscape Urbanism Reader. Princeton Architectural Press.
