Ciutat per a qui? Lectures crítiques del paisatge urbà en la LIJ contemporània.
Tramesa: 29-06-2025
|Acceptat: 13-10-2025
|Publicades: 28-11-2025
Drets d'autor (c) 2025 Helena Moros Gracia, Margarida Castellano-Sanz
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Descàrregues
Paraules clau:
alfabetització crítica, ecocrítica, multimodalitat, multiliteracitat, turistificació, gentrificació
Agències de suport:
Universitat de València
Generalitat Valenciana
Resum:
Aquest article presenta una investigació desenvolupada en un institut públic valencià amb alumnat de Batxillerat, centrada en l’anàlisi crítica dels processos de gentrificació i turistificació mitjançant l’ús de la literatura juvenil i altres textos multimodals. La proposta s’emmarca en la Pedagogia de les Multiliteracitats i adapta el model d’aprenentatge Learning by Design, estructurat en cinc fases: activació de coneixements previs, anàlisi de paratextos, reflexió crítica, conceptualització i producció creativa. L’objectiu principal és fomentar en l’alumnat una comprensió profunda de les dinàmiques globalitzadores que impacten en la vida quotidiana, especialment pel que fa al desplaçament del veïnat originari i la transformació conseqüent dels espais urbans. Mitjançant una metodologia qualitativa, basada en l’observació a l’aula i en la discussió mitjançant grups focals, s’analitza la capacitat de la literatura multimodal com a eina per promoure la participació activa i la construcció de narratives alternatives sobre el dret a la ciutat. Els resultats apunten que el treball amb textos diversos dins d’un mateix hipocamp temàtic afavoreix l’adquisició d’una alfabetització crítica orientada a la justícia social i pot contribuir significativament a la formació d’una ciutadania més conscient, compromesa i transformadora.
Referències:
Acaso, María i Clara Megías, Art Thinking: Cómo el arte puede transformar la educación. Madrid: Paidós, 2017.
Byram, Michael. “Intercultural Competence in Foreign Languages: The Intercultural Speaker and the Pedagogy of Foreign Language Education.” En The SAGE Handbook of Intercultural Competence, editat per Darla K. Deardorff, 322–32. Thousand Oaks, CA: SAGE Publications, 2009. https://doi.org/10.4135/9781071872987.n18
Castellano Sanz, Margarida i Agustín Reyes-Torres. “La reconfiguración del concepto de género a través de narrativas digitales: multiliteracidades y justicia social en la formación del profesorado de lenguas adicionales.” Asparkía: Investigació Feminista 46 (2025): 1–29.
Centro de Investigaciones Sociológicas. Barómetro de febrero 2025: Avance de resultados. Estudio nº 3496. Madrid: CIS, 2025. https://www.cis.es/documents/d/cis/es3496sdMT_a
Christin, Rodolphe. Contra el turismo. ¿Podemos seguir viajando? Madrid: Ediciones El Salmón, 2023.
Colombo, Joseph i Douglas W. Mitchell. “Infant Visual Habituation.” Neurobiology of Learning and Memory 92, no. 2 (2009): 225–234. https://doi.org/10.1016/j.nlm.2008.06.002
Cope, Bill, i Mary Kalantzis (Eds.) A Pedagogy of Multiliteracies: Learning by Design. London: Palgrave Macmillan, 2015. https://doi.org/10.1057/9781137539724
Davidson, Mark i Loretta Lees. “New-Build Gentrification: Its Histories, Trajectories, and Critical Geographies.” Population, Space and Place 16, no. 5 (2010): 395–411.
Elliott-Cooper, Adam, Phil Hubbard i Loretta Lees. “Moving Beyond Marcuse: Gentrification, Displacement and the Violence of Un-Homing.” Progress in Human Geography 44, no. 3 (2020): 492–509. https://doi.org/10.1177/0309132519830511
Fantz, Robert L. “Visual Experience in Infants: Decreased Attention to Familiar Patterns Relative to Novel Ones.” Science 146, no. 3644 (1964): 668–670. https://doi.org/10.1126/science.146.3644.668
Freixa, Carles, Carmen Leccardi, and Pam Nilan, eds. Youth, Space and Time: Agoras and Chronotopes in the Global City. Leiden, Netherlands: Brill, 2016. https://doi.org/10.1163/9789004324589
Fraser, Nancy. “Social Justice in the Age of Identity Politics: Redistribution, Recognition, and Participation.” En Redistribution or Recognition? A Political-Philosophical Exchange, editat per Nancy Fraser and Axel Honneth, 7–109. London: Verso, 2003.
Freire, Paulo. Pedagogy of the Oppressed. London: Penguin Books, 2017. Obra original publicada en 1970.
Ginzburg, Natalia. La ciudad y la casa. Barcelona: Lumen, 2017. Obra original publicada en 1984 com La città e la casa.
Gordon, Hava R. We Fight to Win: Inequality and the Politics of Youth Activism. New Brunswick: Rutgers University Press, 2010.
hooks, bell. Teaching Critical Thinking: Practical Wisdom. New York: Routledge, 2010.
Hunte, Ben i Jan A. Golembiewski, “Stories Have the Power to Save Us: A Neurological Framework for the Imperative to Tell Stories,” Arts and Social Sciences Journal 5, no. 2 (2014): 73–76, https://doi.org/10.4172/2151-6200.1000073
Instituto de la Juventud (INJUVE). “Estrategia de Juventud 2030.” Publicado el 22 de noviembre de 2022. https://www.injuve.es/conocenos/ediciones-injuve/estrategia-de-juventud-2030.
International Commission on the Futures of Education. Reimagining Our Futures Together: A New Social Contract for Education. Paris: UNESCO, 2021. https://doi.org/10.54675/ASRB4722.
Janks, Hilary. Literacy and Power. London: Routledge, 2009. https://doi.org/10.4324/9780203869956
ones, Rodney H., i Christoph A. Hafner. Understanding Digital Literacies: A Practical Introduction. London: Routledge, 2012.
Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado, núm. 340, 30 de diciembre de 2020.
Luke, Allan. “Literacy Education for a New Ethics of Global Community.” Language Arts 81, no. 1 (2003): 20–22. https://doi.org/10.58680/la20032870
Miguel Franco, Ruth. La belleza del barrio. León: Eolas Ediciones, 2023.
Miquel-Bartual, Mijo. “La manzana perdida de Russafa: estrategias de autogestión frente a procesos de gentrificación.” Kult-ur (Castellón de la Plana) 3, no. 5 (mayo 2016). https://doi.org/10.6035/Kult-ur.2016.3.5.7.
Nacions Unides. “La Asamblea General adopta la Agenda 2030 para el desarrollo sostenible.” Nacions Unides, 25 de septiembre de 2015. https://www.un.org/sustainable¬development/es/2015/09/la-asamblea-general-adopta-la-agenda-2030-para-el-desarrollo-sostenible/
New London Group. “A Pedagogy of Multiliteracies: Designing Social Futures.” Harvard Educational Review 66, no. 1 (1996): 60–92. https://doi.org/10.17763/haer.66.1.17370n67v22j160u
O’Donoghue, Jennifer L., and Karen R. Strobel. “Directivity and Freedom: Adult Support of Activism Among Urban Youth.” The American Behavioral Scientist 51, no. 3 (November 2007): 465-485. https://doi.org/10.1177/0002764207306071
O’Donoghue, Jennifer L. Powerful Spaces: Urban Youth, Community-Based Youth Organizations, and Democratic Action. Unpublished doctoral dissertation, Standford: Stanford University, 2006.
O’Halloran, Kay. L., Sabine Tan, i Marissa K. L. E. “Multimodal Analysis for Critical Thinking.” Learning, Media and Technology 42, no. 2 (2017): 147–170. https://doi.org/10.1080/17439884.2016.1101003
Ommundsen, Ase Marie, Guri Haaland, and Bettina Kümmerling-Meibauer, eds. Exploring Challenging Picturebooks in Education: International Perspectives on Language and Literature Learning. London: Routledge, 2022. https://doi.org/10.4324/9781003013952
Pacheco, Anna. Estuve aquí y me acordé de nosotros: Una historia sobre turismo, trabajo y clase. Barcelona: Nuevos Cuadernos Anagrama, 2024.
Penyas, Ana. Todo bajo el sol. Barcelona: Salamandra Graphic, 2021.
Rodríguez-Barcón, Alberto, Estefanía. Calo García i Raimundo Otero-Enríquez. “Una revisión crítica sobre el análisis de la gentrificación turística en España.” Rotur: Revista de Ocio y Turismo 15, no. 1 (2021): 1–21. https://doi.org/10.17979/rotur.2021.15.1.7090
Song, Rui i Caroline S. Levine. “Gentrification Creates Social Class Disparities in Belonging.” Journal of Personality and Social Psychology (octubre 2024). https://doi.org/10.1037/pspi0000477.
Tabernero Sala, Rosa i María Jesús Colón Castillo. “Leer para pensar. El libro ilustrado de no ficción en el desarrollo del pensamiento crítico.” RED: Revista de Educación a Distancia 23, no. 75 (2023). https://doi.org/10.6018/red.545111
