L’escola franquista en la narrativa catalana com a heterotopia
Tramesa: 26-06-2025
|Acceptat: 02-11-2025
|Publicades: 28-11-2025
Drets d'autor (c) 2025 adolf piquer vidal
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Descàrregues
Paraules clau:
Heterotopia, narrativa catalana, franquisme, geografia literària
Agències de suport:
Resum:
L’estudi de la funció històrica de l’espai escolar durant un període de la història d’Espanya encaixa dins de les idees de vigilar i castigar, àdhuc especialment en ideologitzar. El testimoni dels narradors catalans educats en aquest ambient serveix per mostrar una visió emocionalment crítica dels escriptors cap a l’educació rebuda dins d’un espai que podríem definir com a heterotopia segons la concepció de Foucault.
Referències:
Angénot, Marc. “Doxa and Cognitive Breaks.” Poetics Today 23, no. 3 (2002): 513–537. https://doi.org/10.1215/03335372-23-3-513
Augé, Marc. Los “no lugares” espacios del anonimato, una antropologia de la sobremodernidad. Barcelona: Gedisa, 1993.
Baktin, Mihaïl. Teoría y estética de la novela. Madrid: Taurus, 1986.
Bonet, Blai. Míster Evasió. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Bouvet, Rachel. “Topographier : un acte essentiel pour comprendre l’espace romanesque.” In Topographies romanesques, edited by Audrey Camus and Rachel Bouvet, 79–91. Rennes/Québec: PUR/PUQ, 2011. https://doi.org/10.1515/9782760529687-007
Cucarella, Antoni. Quina lenta agonia, la dels ametllers perduts. València: Tres i Quatre, 2003.
De Fina, Anna. “Group Identity, Narrative and Self Interpretation.” In Discourse and Identity, edited by Anna De Fina, Deborah Schiffrin, and Michael Bamberg, 352–375. Cambridge: Cambridge University Press, 2006. https://doi.org/10.1017/CBO9780511584459.018
Domínguez, Martí. La sega. Barcelona: Proa, 2015.
Foucault, Michel. “Of Other Spaces.” Translated by Jay Miskowiec. Diacritics 16, no. 1 (1986): 22–27. https://doi.org/10.2307/464648
Fowler, Roger. Linguistics and the Novel. London: Methuen, 1977.
Foucault, Michel. Surveiller et punir. Paris: Gallimard, 1975.
Galera, Antonio. “Las disciplinas del Movimiento en la escuela franquista (1939-1975).” Muesca, no. 14 (2015): 74–95.
García Hortelano, Juan. “El cielo palurdo o de mística y ascética.” In Mucho cuento. Madrid: Mondadori, 1987.
Hiernaux-Nicolàs, Daniel. “Identidades cosmopolitas y territorialidades en las sociedades postmodernas.” In Identidad y espacio público. Ampliando ámbitos y prácticas, edited by Diego Sánchez González and Luis Ángel Domínguez Moreno, 41–53. Barcelona: Gedisa, 2014.
Johnson, Peter. “The Geographies of Heterotopia.” Geography Compass 7, no. 11 (2013): 790–803. https://doi.org/10.1111/gec3.12079
Linguistics and the Novel. London: Methuen, 1977.
Low, Michiel, and Lieven de Cauter. Heterotopia and the City. Public Space and Poscivil Society. London: Routledge, 2008.
Manjón, Andrés. El maestro mirando hacia adentro. Alcalá de Henares: Editorial Redención del Patronato Central para la Redención de las Penas por el Trabajo/ Escuelas del Ave María, 1942.
Mato Días, Ángel, and A. Terrón Bañuelos. “Un ejemplo de espacio escolar cerrado: el Colegio de la Inmaculada de Gijón.” Historia de la educación 12 (1993): 245–271.
Mira, Joan Francesc. El professor d’història. Barcelona: Proa, 2008.
Moix, Terenci. El dia que va morir Marilyn. Barcelona: Edicions 62, 1969.
Monzó, Quim. L’udol de griso al caire de les clavegueres. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Piquer, Adolf. La novel·lística valenciana dels anys setanta. València: Universitat de València, 1993.
Piquer, Adolf. “La memòria en el marc del cronotop. L’espai i la infantesa en la novel·la catalana recent.” In Memòria, escriptura i imatge, edited by Joan Verdegal and Josep R.
Guzman, 107–117. Castelló: Universitat Jaume I, 1997.
Roig, Montserrat. El cant de la joventut. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Roig, Montserrat. Molta roba i poc sabó. Barcelona: Edicions 62, 1971.
Roig, Montserrat. Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1972.
Saldanha, Arun. “Heterotopia and Structuralism.” Environment and Planning 40 (2008): 2080–2096. https://doi.org/10.1068/a39336
Tally, Robert. “Topophrenia: The Place of the Subject.” Reconstruction: Studies in Contemporary Culture 14, no. 4 (2014): 1–15.
Tally, Robert. Topophrenia. Place, Narrative and the Spatial Imagination. Indiana University Press, 2019. https://doi.org/10.2307/j.ctv7r40df
Vargas Llosa, Mario. La Ciudad y los perros. Barcelona: Seix Barral, 1963.
Westphal, Bertrand. “El desafiament de les ciutats invisibles. Periples calvinians a través de la literatura i l’art contemporani.” In Els llocs en l’imaginari literari: l’espai valencià i els altres, edited by V. Salvador and A. Piquer. eHumanista/IVITRA 10 (2016). http://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/10.
White, Kenneth. Le plateau de l’albatros. Introduction à la géopoétique. Paris: Grasset, 1994.
