Formar o no formar: Què forma(r)? Una llista de sostenibilitats sense resumir

Resum

Aquest compacte escrutini aprofundeix en la relació intricada i polifacètica entre l’arquitectura, l’experiència humana i el seu entorn. Situa l’arquitectura en un marc transdisciplinar que va més enllà dels límits convencionals de la construcció d’estructures físiques. Al seu lloc, inclou un ric tapís de filosofia, cultura, història i diversos àmbits intel·lectuals. L’arquitectura, com ací s’argumenta, ocupa un espai únic que és simultàniament abstracte i tangible. En aquesta capacitat serveix de catalitzador per al pensament crític i l’exploració reflexiva d’allò que cal sostenir. Al centre d’aquest discurs hi ha el concepte de forma arquitectònica, que emergeix com a tema central. La forma arquitectònica es presenta com una entitat dinàmica i abstracta, sobretot en les fases incipients, on exerceix un paper fonamental com a proposta d’ordre i harmonia inherents a l’entorn construït.