Un centre formatiu per a una “nova societat”: la consideració social en l’arquitectura de la Universitat Laboral de Xest

Resum

Sota la premissa de transformar la societat a través de la política educativa, el franquisme va implementar a partir de 1955 un programa socioeducatiu per a joves de classe obrera que tractava d’impulsar l’economia nacional amb una millor qualificació de la mà d’obra per a la incipient indústria. En aquest context, entre 1967 i 1969 es va crear la Universitat Laboral de Xest amb més de 5.000 habitants amb la particularitat que tots eren adolescents, entre 11 i 14 anys, procedents d’arreu d’Espanya. La residència en el complex educatiu era en règim d’internat, de manera que les activitats quotidianes es realitzaven simultàniament i sincronitzadament. L’arquitecte Fernando Moreno Barberá va afrontar el disseny del conjunt docent amb premisses de disseny que desenvolupaven condicions socials anticipades per estudis sociològics, com la desmassificació, buscant l’empatia amb l’alumne per aconseguir el seu benestar així com el bon funcionament del complex. Aquesta contribució aborda la influència de l’usuari en el disseny sensible de Fernando Moreno Barberá a la Universitat Laboral de Xest en totes les seves escales, la implantació, l’arquitectura, el disseny interior i el gràfic o el mobiliari, que sempre tindrà al jove com a protagonista de les inquietuds projectuals.