Anàlisi de la memòria i la cultura a partir de la façana arquitectònica: el Facadism en el barri de Beyoğlu

Resum:

Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d’ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar solucions que reforcen la situació actual d’Istanbul en el seu conjunt i garantisquen la seua continuïtat sobre bases sòlides. En aquest estudi es considera com a zona pilot el districte de Beyoğlu, una de les rares regions en les quals aquesta riquesa ha sobreviscut fins als nostres dies. El primer objectiu d’aquest estudi és determinar les raons i propòsits de les reconstruccions innecessàries dels edificis històrics situats en Beyoğlu, allunyats del seu aspecte original, l’anomenat “Facadism.” El segon objectiu d’aquest estudi és identificar els canvis realitzats en les façanes en termes de cultura i memòria i proposar suggeriments mitjançant l’ús de la fotografia, la revisió de la literatura i l’anàlisi amb mètodes de collage. En l’estudi, tres dels quatre edificis seleccionats estan situats al carrer İstiklal, i l’altre al carrer Sıraselviler, dos llocs en els quals s’aprecia més clarament la ràpida transformació estructural/arquitectònica de la identitat en els últims 15-20 anys. Com a resultat d’aquest estudi, s’ha determinat que les funcions dels edificis històrics s’estan degenerant. Les seues façanes només es conserven com a màscares, i la memòria arquitectònica es degrada d’aquesta manera.

Mostra més Mostra menys