El destí del patrimoni del segle XX. Investigació i accions

Resum

L’Arquitectura del segle XX és un Patrimoni en risc, sobretot per l’abandó, la degradació, la infravaloració. No obstant això, l’augment de l’interés i l’expansió del Patrimoni ens porta a qüestionar els valors que adquireix fins i tot l’arquitectura més recent, i per tant, la seua eventual necessitat de protecció. És necessari un procés de comprensió i de selecció, basat en criteris compartits per la comunitat més àmplia. Aquest va ser l’objectiu principal de les investigacions nacionals i internacionals ací presentades sobre la producció arquitectònica del segle XX. L’observació de les construccions individuals i dels conjunts urbans, que estan molt prop de nosaltres en el temps, porta a reflexionar sobre els seus significats i valors destacant el problema essencial de situar-los en la història. Com més el patrimoni és el resultat d’episodis recents, més el percebem com inserit en una dimensió de processament, de simultaneïtat d’esdeveniments i accions -quasi com les notícies- que tendeixen a legitimar qualsevol forma de canvi, en una perspectiva lligada a la seua condició contemporània. La investigació ha deixat aflorar la riquesa d’aquesta herència, en significació i valor, centrant l’atenció des de la simple materialitat dels edificis a les possibles maneres i formes de la seua interpretació més total i madura.