L’arquitectura històrica a coll: Els drets aeris i la subdivisió de l’espai

Resum:

Els icònics centres dels nostres nuclis urbans estan caient en l’oblit entre les ombres de les noves construccions, la qual cosa posa en dubte el cicle de vida i mort d’aquests edificis emblemàtics. Si una ciutat en procés de modernització desitja densificar les seves ciutats amb poc sòl, ha de mirar cap amunt i considerar l’aire que hi ha sobre els edificis existents com a espai edificable. En reconsiderar la nostàlgia intacta inherent a les nostres nocions tradicionals de conservació, els dissenyadors han de qüestionar l’ús de l’espai aeri per sobre dels edificis històrics emblemàtics. A mesura que la cultura, la societat i el nostre entorn evolucionen contínuament, com podem preservar la història i al mateix temps portar-la al futur? Aquesta pregunta pot respondre’s fent un ús contextualment conscient del valuós espai aeri per sobre dels edificis històrics i s’exemplifica en un prototip de recerca de disseny per a la Grand Manse de 1904 en l’estat de Nebraska, els EUA, que aplica mètodes de recerca arquitectònica al mateix temps que negocia el codi de zonificació local d’acord amb les demandes d’una ciutat en creixement.

Mostra més Mostra menys